dijous, 26 de maig del 2016

Baga

Maig 2016

En aquesta ocasió anem a Bagà, passejarem pels seus voltants.

Es una zona de roca calcària i per tant, a priori, seca; però ves per on si mireu les fotos... podríen ser de Costa Rica, quin color,  quina quantitat d'aigua, quina frescor, en una paraula : Sorprenent.

Doncs aixó, sortida polièdrica amb multitud de contrastos.

Inicialment ens dirigim, tal com era previst, cap el llogarret d'Hostalets on prenem el camí dels Empedrats, per arribar solament fins al Bullidor de la Llet.
Després de transitar per boscos a on casi no penetra la llum, densos, costeruts i humits arribem al forat ombrívol  d'on raja l'aigua amb tal força que l'escuma produïda ha donat nom a l'indret: "Bullidor de la Llet".

Seguint l'estela de l'aigua - ara ja més calmada- baixem el cami dels Empedrats per tornar novament a Hostalets (que no es més que un centre de La Salle i 50 metres més enllà un refugi de muntanya).

Agafem ara la pista forestal pel fons de la vall per anar a buscar, qual doctor Livingstone, les fonts del Bastareny.

Al cap d'uns kilómetres i sempre acompanyats per l'ombra d'uns pins gegantins  deixem astutament la pista, seguint un cartell inmens que deia "Font de l'Adou",  i tot travessant novament un bosc  i  remontant varies cascades arribem a la esmentada font. El neixament del riu Bastareny. Bingo.

Encara amb el record del Bullidor de la Llet ens quedem bocabadats en veure com sobtadament i al vell mig d'un rocam, una quantitat ingent d'aigua brolla furiosa de la roca.
Jo diría que el Bastareny neix adult .

Fotos i cap a baix. Desfem part del camí i prenem una drecera pel mig del bosc de pi roig, avellaners i grèvol. Camí difús i ple de matolls, però guanyem alçada i arribem a la carretera que porta de Bagà a Gisclareny. Ens saltem la visita prevista a l'ermita de Santa Magdalena, per questions d'horari.

Allà, en direcció a Bagá, al cap d'un parell de quilómetres, sempre vigilats per les Penyes Altes del Moixerò,  ens aturem a dinar al prat de Sant Joan de l'Avellaner amb gespa, taules a l'ombra i amb una font d'aigua variable (potable/no potable) segons el moment.
Avui es sortida de carmanyola. Després mitja migdiada, visita a l'ermita romànica del S XII

Allà començem l'última part de la sortida, la Via del Nicolau.
Es tracta d'un sender utilitzat antigament per transportar els troncs  que es talaven als boscos de la vall. Camí que en el seu temps va ser dotat de rails per on circulaven les vagonetes carregades amb pins desde el  pla de l'Avellaner fins a Guardiola de Bergadà.

Aquesta via va ser reconstruida al 2009 i avui nosaltres l'hem recorregut tot travessant els seus camins, pasarel.les, ponts i túnels, gaudint del paisatge, l'ombra i les seves vagonetes (que han deixat allà, per recordar la feina feixuga feta anys enrere).

Amb força calor arribem a Bagà, visita obligada a la plaça porticada on serveixen unes birres fresquetes.... i cap a casa.

Fins la propeera.

Salut

Nota: Si voleu veure bé les fotos, si us plau, mireu-les al ordinador (creieu-me, és molt millor que el móvil)
Gràcies.


Per veure les fotos d'en Gabriel Ruiz cliqueu aquí.
Per veure les fotos d'en Angel de Andrés cliqueu aquí.
Per veure les fotos d'en Alfons Planas, cliqueu aquí.

Per veure les fotos d'en Eduard Higueras, cliqueu aquí







  

1 comentari: