En aquesta ocasió anem a fer un recorregut, d'uns deu kilómetres aproximadament, pels voltants de Viladrau per tal de coneixer algunes de les fonts d'aquest municipi d'aigua.
Tot i les nostres bones intencions, un front atlàntic, fred i plujòs, ens ha fet cambiar de plans.
Hem sortit, per primera vegada -en gaire bé vuit anys- plovent desde Barcelona i com la cosa no camviava, sino que en arribar Viladrau ha començat a nevar, hem tingut que activar el normalment conegut com "Pla B".
El altrament dit Pla B consisitía en esmorzar adequadament en algun dels bars de Viladrau i -com no parava de nevar- anar després a gaudir d'un parell d'audiovisuals que ens instrueixen sobre els boscos humits de Viladrau, fent especial esment a Les Dones Dàigua i a en Serralonga (famós bandoler d'aquestes i altres contrades).
En acabar aquest , anem a veure també un altre projecció sobre un conegut fenómen de la comarca : Les Bruixes. Història i fets als voltants d'aquesta qüestió.
Totes les projeccions, s'ha de dir, han estat d'una gran bellesa plástica. (Ja veureu les fotos).
A la sortida, després de veure una petita mostra sobre la práctica de l'automovilisme a Viladrau, (destacant la persona d' Antoni Zanini "Marqués de Viladrau" Campió d'Europa i d'Espanya de rallyes als anys 80) i com ja havia afluixat la nevada hem decidit fer un tomb i anar a veure unes fonts, tot tocant el poble.
Curiós poble, Viladrau, es nota la presència de l'aigua per arreu, fonts, boscos humits ... fins i tot Dones d'aigua. El cert es que está envoltat per unes cases senyorials magnífiques -senyals d'uns temps d'abundància que pot ser es van acabant- moltes d'elles en venda.
No obstant no tot es aigua, o pot ser la seva conseqëncia, però no pots deixar de veure els arbres; dins i fora del poble, magnífics boscos, frondosos, plens d'exemplars gegantins de fullam atapeït, abets, faigs, castanyers, salzes i d'altres varietats realment vistoses.
Per acabar retornem al poble, tot travessant l'arboretum (una mena de jardí d'arbres) per anar a menjar al Hostal Bofill -a destacar el menjador amb uns grans finestrals modernistes-, tres plats, postre, café i cava.
Visto lo visto, i ja sense ploure ni nevar, carretera i manta. Cap a casa i a l'hora dels senyors.
Com sempre per veure les fotos cliqueu aquí sota
** Fotos d'en Gabriel Ruiz
** Fotos d'en Angel Andres
** Fotos d'en Afons Planas
** Fotos d'en Eduard Higueras
Racó dels nostàlgics: Avui un altre sortida amb aigua Abril 2013 Passejada per Torroella de Montgrí
Magnífica crónica de la sortida!!!
ResponEliminaMolt be. A mi m'agrada recordar temps passats. Enhorabona
ResponEliminaRecordo amb carinyo aquesta sortida, per la neu i per l'audiovisual, que emb va agradar molt, per la bona ambientació
ResponElimina