En Miquel, si, en Miquel que tants cops ens ha desxifrat l'horitzó, ens ha explicat quin turó ens feia ombra o quina serralada ens envoltava, el que sempre anava al devant, tirant del grup,... esbrinant el camí.
Si,avui,com si fos una sortida més ens hem enterat que en Miquel ens ha deixat. E.P.D.
Gabriel Ruiz
EN RECORD D’EN MIQUEL VINYALS
En Miquel era un home afable. El seu to de veu reposat i el mig somriure permanent eren la primera impressió que s’enduia qui el tractava per primer cop. En Miquel, a més, somreia amb els ulls. Tenia una mirada que transmetia respecte per l’interlocutor, a vegades amb la ironia ben guardada a la recambra.
Diuen que els morts perviuen en la mesura que els vius els continuïn recordant. Al nostre grup excursionista segur que en Miquel perviurà especialment en aquells moments, els millors moments, de l’itinerari quan ens aturem en un mirador a contemplar el paisatge i comencem a preguntar quin cim és aquell, o com es diu aquella serralada, o aquell poble, o aquell riu.
Això en Miquel ens ho explicava. Es coneixia molt bé els racons de la nostra terra. I encara ens hi afegia detalls: “I allà també s’hi puja per la canal del Tal, i a darrera hi la serra de Qual”.
Miquel, encara que no ens puguis contestar, et continuarem fent preguntes.
Josep Mª Carbó
4 comentaris:
DEP que la terra et sigui lleu, Miquel Company, amic, una molt bona persona....
jo el trobaré a faltar com a company i guia, però sobre tot com amic
Miquel, un amant de les muntanyes, company, amic, una bona persona, fins sempre, DEP.
M'ha grada la foto, perquè em d'on la sensació del caminant etern
Si Está ha algun lloc, serà com aquesta foto
Publica un comentari a l'entrada