Juny 2023 Camí de Ronda Torredembarra. Tarragonés. (Sortida 122)
La sortida d'aquest mes ha estat una mica agitada, primer va ser el canvi de dates -pels autocars-, després canvi de recorregut fins el Roc de Sant Gaietà -per la calor- i finalment perquè vam anar a dinar per primera vegada, que jo recordi, a un self service.
I per acabar-ho d'adobar resulta que vam veure més cares noves que les dels habituals del lloc. Vaja, atípic.
Bé, el dia va matinar amb un cel encapotat que ens va deixar unes gotes (concretament 2), a tall d'avís, just quan començàvem a caminar.
Però com tothom sap els jubilats, estem fets d'una pasta especial i continuem decidits a recórrer el trosset de Camí de Ronda que havíem planejat, concretament de Torredembarra fins a Altafulla (sic.)
Conforme el dia s'anava aclarint vam travessar un ombrívol i refrescant bosc de pins, fins arribar al magnífic Far de Torredembarra. Estava tancat però susuggereixo personalment la visita i les vistes a tots aquells que en el seu moment puguin realitzar-la.
Des del far i en direcció al sud ens parem a visitar les ruïnes romanes de la Vil·la dels Munts. Molt boniques i didàctiques en conjunt amb excepció obligada per les circumstàncies que els mosaics originals havien estat traslladats al Museu de Tarragona i al seu lloc teníem unes teles que les imitaven.
Després de la visita a les ruïnes vam emprendre camí cap al Castell de Tamarit, travessant la Platja Llarga,allá en varem dividir un grup va anar per la riba (veient-se sorpresos per un "fake" de Manuel Fraga a la platja de Palomares -vegeu reportatge gràfic-) i l'altre grup per el passeig marítim, fins arribar plegats als peus del castell, on tots vam fer la nostra postal de record.
Des d'allà qui va voler es va acostar amb Eduard a una cala l'altra banda del castell, qui va preferir banyar-se ho va fer, i la resta ens vam quedar a protegir el fort mentre bevíem cerveses (a preu d'aeroport: 3 euros la canya…)
Passada l'estona ens apropem a la desembocadura del riu Gaià, i com Francisco d'Orellana comencem a remuntar-lo a la recerca del seu naixement.
Al cap de 30 minuts vam declinar una tasca tan lloable i vam decidir canviar la recerca, per la recerca del Self Service que era més prosaica però sens dubte molt més pràctica.
Un cop allà, com no podía ser d'altra manera, cadascú va menjar i repetir tant com va voler. I cap a casa.
Bàsicament això és un petit esbós de la sortida. S'admeten comentaris i reclamacions, però no tornem els diners :-))
Ens veiem al setembre. Salut i bon estiu.
Com sempre per veure les fotos del personal, cliqueu damunt del nom.
1 comentari:
Molt ben explicada la excursió
Publica un comentari a l'entrada