Gener 2025. Martorell. Baix Llobregat. Sortida 136.
Recorregut de la caminada:
Anirem des de El Pont del Diable de Martorell fins el poble de Martorell passant per: Pont del Diable, Torreta Gramenellera, Turó de Correiola, Mina de Plom La Martorellense, Balma de la Font Blanca, Font del Gilet, Castell de Rocafort per acabar a L'església de Santa Maria
Distancia: 10 km
Desnivell positiu: 350 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 5 h
Cal portar esmorzar i com sempre cal anar amb el material adequat: calçat, pals, motxilla, capelina, gorra…
Aquí podreu veure el recorregut amb Wikilog
Crònica de la sortida, per Xavi Casajuana:
Sortida al voltant de la ciutat industrial de Martorell, municipi del
Baix Llobregat, travessat per un guirigall de vies pots autopistes i el
ferrocarril, provocant una forta remor de fons amb la que vàrem
conviure al llarg d’una bona estona del matí.
En arribar a nostra destinació i després del corresponent esmorzar
per pogué encarar el dia, vàrem travessar el poble, a on ja vàrem
fer el nostra tastet de la ciutat industrial que és i de immigració que
hi atreu.
Entre altres una de les factories de l’empresa Seat hi es ubicada.
Un dels punts mes emblemàtics de la ciutat es el anomenat “Pont
del Diable”, construït al voltant del S. 10 a.C. i que va formar part de
l’antiga Via Romana, amb una longitud de 130mts.
La llegenda explica al detall la provinença d’aquest nom:
“Hi havia una serventa que s’havia de passar gairebé tot el dia
anant a cercar l’aigua a l’altra banda del riu en una fonteta. Un dia
que el riu baixava molt ple, va dir que valdria més donar-se al
dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l’instant se li
presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a
canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar. El diable, car no
era altre el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria.
Només hi mancava una pedra. La matinada s’acostava. En passar
el diable per davant de Can Cortès, el gall d’aquesta casa es posà a
cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les
hores de la fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia.
No havent tingut temps d’acabar el pont, deixà caure amb ràbia la
pedra a terra, i quedà dreta, tal com encara avui es troba, i
enfonsada set canes” (Recull de Joan Amades 1890-1959).
Des de llavors ja tot hom hi pot passar sense por de perdre la seva
ànima.
Després de veure l’Església de Santa Maria i una vegada creuat el
riu Llobregat, vàrem començar a enfilar-nos per un corriol una mica
estret i força frec a aquelles hores del matí ja que es trobava
totalment a l’ombra.
Després de remuntar-lo i deixar enrere la remor de les diferents
autovies i carreteres que travessen Martorell, vàrem pogué fruir
d’unes precioses vistes de La Mola, el Montseny, Montserrat etc.
Així mateix, i ja sota l’escalf del solet, vàrem rebre la nostra primera
impressió en veure el Castell de Rocafort.
Després, tot seguint el nostre camí, vàrem veure i visitar les restes
de les antigues mines de plom que, tot i trobar-se molt malmeses i
haver d’anar amb molt de compte, encara se’n podia fer un abona
idea d’allò que segurament van ser quan estaven en funcionament.
Ben a prop d’aquestes mines, vàrem pogué veure una petita i molt
bonica vauma força interessant amb un petit llac al seu interior.
Després de passar per les restes de la Torre Griminella,
probablement d’origen romà i que era una torre de defensa, vàrem
saber perquè també se la coneix com “el balco de Montserrat” per
les boniques vistes que ofereix sobre aquell macís.
Després d’això, va començar el retorn a Martorell a on ens va tornar
a recollir l’autocar per dur-nos fins a Can Campanya, a
Castellbisbal, per dinar.
A l’arribada al restaurant, encara vàrem tenir temps de fer una
beguda per esperar fins a les 15h., que era la hora prevista per
atendre’ns a nosaltres
Tot seguit, tornada a casa sans , estalvis i rosegant el bon gust de
boca en espera d’una propera trobada.
Com sempre pre veure les fotos dels companys, cliqueu d'amunt el nom del fotògraf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada