PeJotas Muntanya

Febrer 2025. Tiana - El Canyet. Maresme. Sortida 137

Recorregut de la caminada:

Anirem des de La Carretera de la Conreria a la Masia de Cal Dimoni i passarem per: El Cementiri dels Empestats, Alberg La Conreria, Font de L'amigo i Masia Cal Dimoni on farem la calçotada.

Distancia: 9 km
Desnivell positiu: 200 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 4 h
Cal portar esmorzar i com sempre cal anar amb el material adequat: calçat, pals, motxilla, capelina, gorra…

Aquií podeu veure el recorregut amb Wikilog

Crònica de la sortida per Xavi Casajuana:

Sortim a les 8h. del lloc habitual amb l’autocar per fer l’anada des de BCN fins a un desviament, dins del municipi de Tiana, des de on comencem a caminar muntanya amunt.
El fet es que, en sortir a les 8h. no ens ha permès veure la sortida de sol sobre la ciutat, ja que l’horari de sortida del sol va ser a les 07.29h. aquell dia. No obstant, les vistes sobre la ciutat eren esplèndides.
Tiana es un municipi situat a la Serra de la Marina, dins la comarca del Maresme, a uns 15Km. de Barcelona, amb dominant de bosc, vinya i matoll.
Així queda ubicat el lloc per a on passarem el dia, amb suaus ondulacions de muntanyes de poca alçada, però, això sí caminant per uns corriols força espectaculars, com podreu veure al nostre arxiu fotogràfic.
Una vegada deixat l’autocar, aquest va tornar a BCN. Nosaltres vàrem anar seguint el corriol abans esmentat, sempre muntanya amunt des de a on aviat tornaríem a tenir una bella imatge davant dels ulls.
Aquesta vegada, es tractava de la Cartoixa de Montalegre, o millor dit, la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, que data del 1.947, i a on a dia d’avui sembla que encara hi fan vida, aproximadament, un número al voltant de 15 ó 16 monjos cartoixos. Avui dia, aquesta Cartoixa es considerada el Seminari Menor de la Ordre.
En deixar la Cartoixa i una vegada apartats uns quants metres, vàrem trobar el Cementiri dels Empestats, a on hi son enterrades les víctimes de l’epidèmia de febre groga que el 1.870 es va propagar al barri de la Barceloneta de BCN. Els aquí enterrats son gent amb la malaltia que havien sigut traslladats prèviament al Sanatori per la seva recuperació, però que desgraciadament no varen pogué superar la malaltia. El total de morts per aquella pesta, es calcula sobres unes 76 persones
En arribar al pla, després de caminar ½ hora mes, vàrem arribar a l’edifici de la Fundació Pere Tarrés, lloc a on ens vàrem aturar per fer l’esmorzar. El temps d’esmorzar va ser llarg, donat que l’excursió no s’entenia com a una gran caminada, en motiu de que ens permetés fer tranquil·lament el dinar anual de retrobament amb la calçotada prèviament acordada.
Així que una vegada esmorzats vàrem començar a endinsar-nos per el bosc, ple de profunds corriols, com ja he dit, a on havíem de caminar en fila de 1 persona rere l’altra donat que a mes de estrets eren súper profunds.
Prèviament, s’havia cedit el títol de guia a un altre company que, vivint a la zona, es bon coneixedor d’aquell terreny, però aquest canvi va propiciar que, per distracció, el grup es dividís en dos grups. Els qui van seguir al 1er. guia i els que varen seguir al guia, diguem, numero 2, tot i que al cap de poca estona tots dos grups es retrobessin i seguissin la marxa amb tota normalitat.
Ja una mica mes endavant, i després d’esbrinar quin havia estat el punt de separació, vàrem seguir fent el camí, per cert ja de forma clarament descendent, passant per sobre del complex Hospitalari Trias i Pujol de Badalona.

I tot seguit, agafar ja el petit trencall que ens va conduir al nostre restaurant: El Moli de Cal Dimoni.
Donat que l’arribada fou bastant avants de l’hora convinguda, uns quants encara varen trobar força per fer una extensió i anar a visitar la urbanització que hi es adossada.
A l’hora convinguda es va dur a terme la calçotada amb els calçots il·limitats, la carn i la crema catalana, tot acompanyat dels elements líquids beguts amb la moderació que ens caracteritza.
Finalment, passeig fins la parada de l’autobús urbà corresponent i tornada cap a casa, cadascú amb la seva combinació mes adient, per arribar a casa tots sans i estalvis.
Per cert, passeig, aquest darrer, molt agradable, ja que l’entrada i/o sortida del restaurant fins a la carratera es fa per sota d’uns plataners immensos que fan un túnel, com si fos una pèrgola,magnífics.
Fins aviat.