Maig 2025 Prats de Lluçanes. Ruta de les Bruixes El Lluçanes. Sortida 140
Recorregut de la caminada:
Farem la Ruta de les Bruixes del Lluçanès , comencem a caminar a Prats de Lluçanès i passarem entre d'altres pels següents llocs: Font del Xaubet, Ermita de Sant Pere del Grau, Cadira d'en Galceran, Serrat de les Arnes, Pedra de la Bruixa, Roc Foradat, Font de la Vila, Ermita de Sant Andreu de Llanars, Ermita de Sant Sebastià, Les Tres Fonts, Església de Sant Vicenç, Font de la Bernadeta, Santuari de Lourdes i acabarem al Restaurant Cal kiko on dinarem.
Distància: 11,5 km
Desnivell positiu: 250 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 5 h
Cal portar esmorzar i com sempre cal anar amb el material adequat: calçat, pals, motxilla, capelina, gorra…
Aquí podeu veure el recorregut de la sortida a Wikilog
Crònica de la sortida, per Pere Vinyals
Sortim de Barcelona a l’hora prevista i ja es pot veure que serà un dia fantàstic per
anar d’excursió, tot i que potser farà massa calor. A l’autocar un company ha patit una
indisposició que, per sort, només ha estat un ensurt puntual, i ens hem pogut retrobar
per dinar plegats.
Un cop arribats a Prats de Lluçanès, ens enfilem cap a l’ermita del Grau, on esmorzem
amb una bona ombra, que s’agraeix. Continuem cap a la cadira d’en Galceran, una
mena de tron natural a una roca, i després fem cap a un mirador sobre el Pirineu, amb
una visió molt extensa i bella. Comprovem que a les parts més altes del Puigmal
encara hi ha una mica de neu, probablement per pocs dies.
Comença ja a fer força calor i per sort ens endinsem per un camí ombrívol per dins
d’un bosc. Som als dominis de la bruixa Napa, una dona que fou penjada l’any
1768,sota acusació de bruixeria i diversos crims. Passem pel Roc Foradat i per unes
balmes, on diuen que preparava les seves pocions i feia les seves malifetes ben
amagada.
Sortim del bosc i retrobem els camps on la natura encara està plena de flors i tons
diferents de verds . I emprenem la part final del recorregut, amb l’ermita de Sant
Andreu de Llanars, un lloc que val la pena visitar, i l’ermita de Sant Sebastià, força
gran i un bon mirador que, estranyament, trobem oberta i podem entrar a veure-la , a
més de ser un lloc fresquet. En aquesta part del camí, trobem plafons de memòria
històrica, que recorden fosses comunes on s’han trobat restes de soldats republicans
assassinats el febrer de 1939.
Ja de tornada al poble, era una ruta circular, tenim temps de veure els antics safareigs,
ben conservats i plens d’una aigua neta i fresquíssima. Ningú es va capbussar , però
molts ens vam remullar algunes parts del cos.
L’autocar ens va portar fins al restaurant, que era a prop però amb una important
pujada, i allà vam dinar tots, amb el bon ambient habitual, i això va ser tot. Fins a la
propera sortida.
Com sempre per veuer les fotos dels companys, cliqueu sobre el nom del fotògraf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada