Març 2025. Viladrau. Osona. Sortida 138

Recorregut de la caminada:

Anirem a Viladrau i passarem pels següents llocs: Església de Sant Martí, Font de L'Erola, Font dels Vernets, Font de L'Oreneta, Font d Les Paitides, Font del Noi Gran, Font de la Vila, Castanyer de les 9 branques, Font de L'Arimany, Pont del Noguer, Font del Sot de Can Rosell, i Font de Miquel entre d'altres.

Distància: 9,5 km
Desnivell positiu: 350 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 5 h

Aquí podeu veure el track amb Wikilog 

Crònica de la sortida per Xavi Casajuana:

Apa !! Tornem-hi !!
Motxilla, botes, pals, aigua i els Euros de rigor per pagar una cosa que no te preu. Una nova trobada del grup per anar a gaudir junts d’un dia de muntanya.
I aquesta vegada si que, mes que mai, volem agrair a l’equip organitzador per la ruta que ens varen preparar.
Una ruta com aquesta per els voltants de Viladrau, després d’una llarga temporada de pluges, i coincidint amb l’inici de la primavera, va fer que a cada passa hi necessitéssim uns instants d’atur per sentir l’admiració per la natura.
Molsa, arbres nus –alguns centenaris-, prats verds i les primeres pinzellades de color als botons de les flors. Tot un espectacle. I tot això acompanyat de rieres, rierols i rius que ens anaven creuant com a conseqüència d’aquelles pluges.
Be, 07.30h. del matí. Arrenquem amb el presagi d’un dia passat per aigua . En la mida que ens acostem a el nostra destí, la cosa va cada vegada a pitjor. Des de el autocar, una vegada hem deixat Bcn, una espessa boira ens envaeix i no ens deixa veure res. I cada cop a pitjor.
Malgrat tot, es poca la gent que porta els ulls oberts. La majoria ha decidit tancar-los per capejar el mareig com a conseqüència de la calor que hi fa a dins de l’autocar.
Però, finalment, després de fer una carretera que personalment em va recordar la cançó “Long and winding road” made by Beatles, arribem a Viladrau.
Avants d’arribar, els qui dúiem els ulls oberts encara vàrem, enmig de la boira, intuir un pobra conductor que havia sortit de la carretera com a conseqüència d’una patinada amb les rodes.
Viladrau es comarca d’Osona, província de Girona, amb uns 1.200 habitants, jo diria privilegiats per l’entorn que els envolta, ja que es troba dins del Parc Natural del Montseny, amb diferents projectes de conservació de la seva flora i fauna.
Apart del turisme, Viladrau també te fama per la gran quantitat de fonts i brolls que alberga amb aigües naturals. Allà hi es instal·lada la Embotelladora de l’Aigua de Viladrau (marca comercial).
Al llarg d’una caminada ‘uns 10Km aprox. veure’m entre altres coses: L’església de Sant Marti, la Font de l’Erola, la Font dels Vernets, la Font de l’Oreneta, la Font de les Paitides, la Font del Noi Gran, la Font de la Vila, el Castanyer de les Nou Branques, la Font de l’Arimany, el Pont Noguer, la Font del Sot de Can Rosell la Font de Miquel etc.
Justament es el Castanyer de les Nou Branques el que hi podeu trobar imprès, tan a la bandera com a l’escut d’armes de la Vila de Viladrau.
I així anem fent el camí sota les consignes dels nostres guies, sense cap problema i sota un cel que, en el mateix moment de baixar de l’autocar es va anar aclarint en dissipar la boira. Es cert però que el cel va quedar una mica gris, però a estones es veia una mica de resol, però amb una temperatura ideal malgrat a ser una zona molt humida.
Camins fàcils i planers. Desnivell positiu 350mts.

Tot per anar a parar a l’Hostal Bofill de Viladrau per fer l’àpat del dinar. Aquest es un Hostal de tota la vida. Un edifici enorme, amb aspecte senyorial fundat el 1.898, modernista totalment, amb espaiosos jardins i i mobiliari d’època, a on em vaig sentir especialment atret per els seus vitralls a la sala del menjador, des de on, a mes a mes sens oferien unes vistes espectaculars del macís del Montseny, a on hi destacava la creu del Matagalls.
Una sortida per recordar al llarg de molt de temps.
M’adono ara que m’he saltat l’etapa de l’esmorzar, però no te cap secret. Vàrem parar “por ahí” tot i aprofitant una plana a on cadascú es va cruspir el seu entrepà (botifarra blanca, pernil dolç, xoriç, truita etc. Tot dins d’un ordre). Be, si que vaig veure a algú amb una cerveseta, però desconec si era per prescripció mèdica (¿)
En acabar de dinar, tornada a l’autocar que ens esperava i a partir d’aquí cadascú a lo seu. Es a dir, uns intentant agafar el son i d’altres seguint fent xerinola. Això si, tots sota “lo caloret” de la calefacció de l’autocar.
I així fins al punt de partida a on vàrem arribar sans i estalvis una vegada mes.
Gracies a tot l’equip que ho heu fet possible.

Nota: Aquesta ressenya NO ha estat feta per I.A. El seu autor es una persona humana, així que si hi trobeu algun error o discrepància serà normal, però abstenir-vos els comentaris perquè la voluntat ha estat bona.
Salut.

 

 

 

Com sempre per veure les fotos amb detall cliqueu sobre el nom del fotògraf 

Fotos d'en Xavi Casajuana

Fotos d'en Angel Andrés 

Fotos d'en Pedro Viudez

 

 

Febrer 2025. Tiana - El Canyet. Maresme. Sortida 137

 

Recorregut de la caminada:

Anirem des de La Carretera de la Conreria a la Masia de Cal Dimoni i passarem per: El Cementiri dels Empestats, Alberg La Conreria, Font de L'amigo i Masia Cal Dimoni on farem la calçotada. 

Distancia: 9 km
Desnivell positiu: 200 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 4 h
Cal portar esmorzar i com sempre cal anar amb el material adequat: calçat, pals, motxilla, capelina, gorra…

Aquií podeu veure el recorregut amb Wikilog

Crònica de la sortida per Xavi Casajuana:

Sortim a les 8h. del lloc habitual amb l’autocar per fer l’anada des de BCN fins a un desviament, dins del municipi de Tiana, des de on comencem a caminar muntanya amunt.
El fet es que, en sortir a les 8h. no ens ha permès veure la sortida de sol sobre la ciutat, ja que l’horari de sortida del sol va ser a les 07.29h. aquell dia. No obstant, les vistes sobre la ciutat eren esplèndides.
Tiana es un municipi situat a la Serra de la Marina, dins la comarca del Maresme, a uns 15Km. de Barcelona, amb dominant de bosc, vinya i matoll.
Així queda ubicat el lloc per a on passarem el dia, amb suaus ondulacions de muntanyes de poca alçada, però, això sí caminant per uns corriols força espectaculars, com podreu veure al nostre arxiu fotogràfic.
Una vegada deixat l’autocar, aquest va tornar a BCN. Nosaltres vàrem anar seguint el corriol abans esmentat, sempre muntanya amunt des de a on aviat tornaríem a tenir una bella imatge davant dels ulls.
Aquesta vegada, es tractava de la Cartoixa de Montalegre, o millor dit, la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, que data del 1.947, i a on a dia d’avui sembla que encara hi fan vida, aproximadament, un número al voltant de 15 ó 16 monjos cartoixos. Avui dia, aquesta Cartoixa es considerada el Seminari Menor de la Ordre.
En deixar la Cartoixa i una vegada apartats uns quants metres, vàrem trobar el Cementiri dels Empestats, a on hi son enterrades les víctimes de l’epidèmia de febre groga que el 1.870 es va propagar al barri de la Barceloneta de BCN. Els aquí enterrats son gent amb la malaltia que havien sigut traslladats prèviament al Sanatori per la seva recuperació, però que desgraciadament no varen pogué superar la malaltia. El total de morts per aquella pesta, es calcula sobres unes 76 persones
En arribar al pla, després de caminar ½ hora mes, vàrem arribar a l’edifici de la Fundació Pere Tarrés, lloc a on ens vàrem aturar per fer l’esmorzar. El temps d’esmorzar va ser llarg, donat que l’excursió no s’entenia com a una gran caminada, en motiu de que ens permetés fer tranquil·lament el dinar anual de retrobament amb la calçotada prèviament acordada.
Així que una vegada esmorzats vàrem començar a endinsar-nos per el bosc, ple de profunds corriols, com ja he dit, a on havíem de caminar en fila de 1 persona rere l’altra donat que a mes de estrets eren súper profunds.
Prèviament, s’havia cedit el títol de guia a un altre company que, vivint a la zona, es bon coneixedor d’aquell terreny, però aquest canvi va propiciar que, per distracció, el grup es dividís en dos grups. Els qui van seguir al 1er. guia i els que varen seguir al guia, diguem, numero 2, tot i que al cap de poca estona tots dos grups es retrobessin i seguissin la marxa amb tota normalitat.
Ja una mica mes endavant, i després d’esbrinar quin havia estat el punt de separació, vàrem seguir fent el camí, per cert ja de forma clarament descendent, passant per sobre del complex Hospitalari Trias i Pujol de Badalona.

I tot seguit, agafar ja el petit trencall que ens va conduir al nostre restaurant: El Moli de Cal Dimoni.
Donat que l’arribada fou bastant avants de l’hora convinguda, uns quants encara varen trobar força per fer una extensió i anar a visitar la urbanització que hi es adossada.
A l’hora convinguda es va dur a terme la calçotada amb els calçots il·limitats, la carn i la crema catalana, tot acompanyat dels elements líquids beguts amb la moderació que ens caracteritza.
Finalment, passeig fins la parada de l’autobús urbà corresponent i tornada cap a casa, cadascú amb la seva combinació mes adient, per arribar a casa tots sans i estalvis.
Per cert, passeig, aquest darrer, molt agradable, ja que l’entrada i/o sortida del restaurant fins a la carratera es fa per sota d’uns plataners immensos que fan un túnel, com si fos una pèrgola,magnífics.
Fins aviat.

 

 Com sempre, per veure les fotos am detall, cliqueu sobre el nom del fotògraf.

Fotos d'en Xavi Casajuana

Fotos d'en Angel Andrés 

Fotos d'en Pedro Viudez

 Gener 2025. Martorell. Baix Llobregat. Sortida 136.

 Recorregut de la caminada: 

Anirem des de El Pont del Diable de Martorell fins el poble de Martorell passant per: Pont del Diable, Torreta Gramenellera, Turó de Correiola, Mina de Plom La Martorellense, Balma de la Font Blanca, Font del Gilet, Castell de Rocafort per acabar a L'església de Santa Maria

Distancia: 10 km
Desnivell positiu: 350 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 5 h
Cal portar esmorzar i com sempre cal anar amb el material adequat: calçat, pals, motxilla, capelina, gorra…

Aquí podreu veure el recorregut amb Wikilog 

Crònica de la sortida, per Xavi Casajuana:

Sortida al voltant de la ciutat industrial de Martorell, municipi del
Baix Llobregat, travessat per un guirigall de vies pots autopistes i el
ferrocarril, provocant una forta remor de fons amb la que vàrem
conviure al llarg d’una bona estona del matí.
En arribar a nostra destinació i després del corresponent esmorzar
per pogué encarar el dia, vàrem travessar el poble, a on ja vàrem
fer el nostra tastet de la ciutat industrial que és i de immigració que
hi atreu.
Entre altres una de les factories de l’empresa Seat hi es ubicada.
Un dels punts mes emblemàtics de la ciutat es el anomenat “Pont
del Diable”, construït al voltant del S. 10 a.C. i que va formar part de
l’antiga Via Romana, amb una longitud de 130mts.
La llegenda explica al detall la provinença d’aquest nom:
 “Hi havia una serventa que s’havia de passar gairebé tot el dia
anant a cercar l’aigua a l’altra banda del riu en una fonteta. Un dia
que el riu baixava molt ple, va dir que valdria més donar-se al
dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l’instant se li
presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a
canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar. El diable, car no
era altre el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria.
Només hi mancava una pedra. La matinada s’acostava. En passar
el diable per davant de Can Cortès, el gall d’aquesta casa es posà a
cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les
hores de la fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia.
No havent tingut temps d’acabar el pont, deixà caure amb ràbia la
pedra a terra, i quedà dreta, tal com encara avui es troba, i
enfonsada set canes” (Recull de Joan Amades 1890-1959).
Des de llavors ja tot hom hi pot passar sense por de perdre la seva
ànima.
Després de veure l’Església de Santa Maria i una vegada creuat el
riu Llobregat, vàrem començar a enfilar-nos per un corriol una mica
estret i força frec a aquelles hores del matí ja que es trobava
totalment a l’ombra.
Després de remuntar-lo i deixar enrere la remor de les diferents
autovies i carreteres que travessen Martorell, vàrem pogué fruir
d’unes precioses vistes de La Mola, el Montseny, Montserrat etc.

Així mateix, i ja sota l’escalf del solet, vàrem rebre la nostra primera
impressió en veure el Castell de Rocafort.
Després, tot seguint el nostre camí, vàrem veure i visitar les restes
de les antigues mines de plom que, tot i trobar-se molt malmeses i
haver d’anar amb molt de compte, encara se’n podia fer un abona
idea d’allò que segurament van ser quan estaven en funcionament.
Ben a prop d’aquestes mines, vàrem pogué veure una petita i molt
bonica vauma força interessant amb un petit llac al seu interior.
Després de passar per les restes de la Torre Griminella,
probablement d’origen romà i que era una torre de defensa, vàrem
saber perquè també se la coneix com “el balco de Montserrat” per
les boniques vistes que ofereix sobre aquell macís.
Després d’això, va començar el retorn a Martorell a on ens va tornar
a recollir l’autocar per dur-nos fins a Can Campanya, a
Castellbisbal, per dinar.
A l’arribada al restaurant, encara vàrem tenir temps de fer una
beguda per esperar fins a les 15h., que era la hora prevista per
atendre’ns a nosaltres
Tot seguit, tornada a casa sans , estalvis i rosegant el bon gust de
boca en espera d’una propera trobada.

Com sempre pre veure les fotos dels companys, cliqueu d'amunt el nom del fotògraf.

Fotos d'en Xavi Casajuana

Fotos d'en Angel Andres

Fotos d'en Pedro Viudez

 

 

Decembre 2024. Sant Quirze de Safaja. El Moianés. Sortida 135.

 

Programació del recorregut de la caminada:

Començarem a prop de Can Sants per continuar fins el Collet de Can Sants, Puig d'Olena, Coll de la Rovireta, Balma de l'Espluga, Escola de Sant Quirze de Safaja, Mirador de La Campana, Parc de l'Aigua, Església de Sant Quirze Safaja, Cova del Saltant, Sant Quirze de Safaja.

Distancia: 10 km
Desnivell positiu: 300 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 5 h 

Aquí podeu veure l'enllaç al recorregut amb Wikilog 

Crònica de la sortida

Passejada realitzada d'acord a la planificació establerta amb un dia un xic rùfol a primera hora però que s'ha anat obrint per deixar un cel ras i una llum força intensa.

Després de treure l'autocar d'on ens havia deixat (era molt llarg i els baixos picaven a terra constantment) començem  a caminar  per arribar a la màxima alçada de la sortida, el Puig d'Olena, amb l'imatge de la Mare de Déu del Puig. Tot seguit seguim fins l'antic sanatori antituberculòs del Puig d'Olena, oficialment anomenat  CRAE Mare de Déu del Roser. Construit al 1933 (i on hi van fer estada el poeta local  Marius Torres  o el pintor Antòni Tàpies).

És de titularitat de les Germanes Dominiques de l'Anunciata; avui en día l'edifici s'utilitza com un centre residencial d'acció educativa (CRAE), per infants i adolescents amb situacions familiars complexes, en col-laboració amb la Generalitat de Catalunya.

Dit aixó, vist l'edifici, i a pesar de la bona intenció de la feina que es deu fer al seu inteior, el cert és que em va donar molt  mal rotllo .... naturalment només és una apreciació molt personal.

Una mica més enllà, tot travessant boscos constantment, ens trobem uns ponys, cavalls de pel fort i potes curtes -que no sé perqué em recorden els cavalls dels mongols-  en una bonica estampa tots plegats buscant el sol, i amb un ase amb gabardina .... dit així sembla dalinià, però no és per tant.

Tot seguit passem per una residencia canina "Sonrisas Verdes Peludas"  per arribar després  a la bauma de l'Espluga, inmensa i fins i tot amb un petit sal d'aigua. Foto de grup.

Arribem al poble,ubicat d'alt d'un penyasegat, petit però acollidor. Des-de l'església anem a veure un petit embasament que acompanya perfectament al Parc de l'Aigua i per finalitzar ens acostem a la cova del Saltant (amb estalactites i tot ...).

Per finalitzar acabem al restaurant i després dels canelons, torrons i el cava fem la habitual cantata anual amb els "greatest hits" nadalencs de rigor sota la direcció del mestre Casajuana a l'armònica, tot desitjant un bon any per tothom.

Com sempre, per veure les fotos de la sortida clique d'amunt del nom del fotógraf.

Fotos d'en Gabriel Ruiz

Fotos d'en Angel Andrés 

Fotos d'en Xavi Casajuana

Fotos d'en Pedro Viudez

 Novembre 2024. Viladrau. Osona. Sortida 135.

Programació del recorregut de la caminada:

Anirem a Viladrau, concretament a veure el Castanyer de les Nou Branques, del
poble de Viladrau passarem per entre d'altres llocs per L'ermita de la Pietat, la Font de L'oreneta, la Masoveria de Rosquelles, Font de les Paitides, Font del Ferro,
Font del Noi Gran, Can Maki, Masoveria de la Vila, Castanyer de les Nou Branques, L'Arimany, Font de L'Arany, Pont Romànic del Noguer, El Noguer, Font del Sot de Can Rosell i Font de Miquel.

Distancia: 9,5 km
Desnivell positiu: 350 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 5 h

Aquí podeu veure l'enllaç al recorregut amb Wikilog.

SORTIDA CANCEL·LADA PER LA VAGA DEL TRANSPORT EN REIVINDICACIO D'UNA        JUBIL-LACIÓ ANTICIPADA PELS CONDUCTORS DE VEHÍCLES PESSATS PROMOGUDA, ENTRE D'ALTRES, PER CCOO.

Octubre 2024. Centelles.  Osona. Sortida núm. 134

Programació del recorregut de la caminada:

Anirem a Centelles, passarem per: Font de Maria Teresa,
Cercle de les Bruixes, Font Calenta, Font de la Rovira de Baix, Font del Forn de la Rovira, Salt del
Purgatori, Font del Ferro, Font del Llobatera, Pont del Rosell, Capella de Sant Antoni

Distancia: 11 km
Desnivell positiu: 350 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 4 h 30 minuts

Aquí podeu veure l'enllaç a Wikilog 

Crónica de la sortida per Xavier Casajuana:

En aquesta sortida hem anat fins a Centelles, poble d’en Ildefons Cerdà. Fins i tot en te una estàtua ubicada en una rotonda per la que hi vàrem creuar.

La ruta ha estat circular envoltant Centelles a traves dels seus boscos i passant per llocs com la Via Ferrata – aquesta tan sols la vàrem veure de lluny-, la Font de Maria Teresa, el Cercle de les bruixes, la Font Calenta, la Font de la Rovira de baix, el Salt del Purgatori, la Font del ferro, la Font Llobatera, el Pont del Rosell y la Capella de Sant Antoni.

Tot i que hem tornat al costum de viatjar amb el bus, hem sortit una mica amatents donat les pluges dels darrers dies, però sembla que, una vegada mes, algú ha intercedit per tots nosaltres i ens ha acompanyat un bon sol al llarg de la sortida. Lo “caloret” de la tardor.

La ruta ha estat planera i molt farcida de rieres, rierols i fonts que, poca o molta, portaven aigua donat les pluges dels darrers dies.

Hem arribat al restaurant una mica abans de l’hora convinguda, fet que ha donat peu a que envaíssim la plaça del poble per prendre una cervesa abans d’anar a dinar al Restaurant La Violeta, a on el propietari es un clon d’en Tomeu Penya.

La tornada ha estat molt puntual i ens ha permès a cadascú de nosaltres arribar sobradament a la castanyada d’enguany. Això si, cadascú a casa seva.

Si algú refa la ruta i es troves unes ulleres per el camí, que avisi. Son de un dels companys.

Per últim i en un caire mes seriós, volem oferir al poble valencià un molt sincer record envers les víctimes de la tragèdia de la riuada d’aquesta setmana, que tan dolor els hi ha deixat en aspectes tan materials com de vides humanes.

 

Per veure les fotos d'en Xavier Casajuana, cliqueu aquí

Per veure les fotos d'en Pedro Viudez, cliqueu aquí

 

 Setembre 2024. Vallvidrera Superior fins baixador Vallvidrera. El Barcelonés. Sortida núm. 133.

Descripció de la sortida:

Anirem des de Vallvidrera Superior fins Baixador de Vallvidrera.
Passarem per, entre d'altres llocs que podràs veure al track del @Wikiloc, L'Oratori de Santa Maria de Collserola, Font de La Mandra, Sant Pere Màrtir, Turó d'en Corts, Font de Can Llevallol, Font de L'Espinagosa i Pantà de Vallvidrera.

Distancia: 12 km
Desnivell positiu: 350 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 5 h

 

Crónica de la sortida, by Pedro Viudez:

 Esta vez se rompieron dos tabúes respecto a salidas
anteriores: no íbamos en bus y quedamos a las 8’30 en
vez de a las 7’30 en Fabra i Puig, nadie se despistó y eso
que ya tenemos una edad…..
Despues de subir en funicular y encontrarnos
comenzamos a caminar. El dia era muy pero que muy
soleado, con lo cual se vieron varios estriptis masculinos,
ninguno digno de destacar, os lo podeis imaginar y reíros.
En la ruta que realizamos, pasamos por Vallvidrera, por el
montículo de Ra, la imagen de Santa María de Collserola,
la Carretera de les Aigües, repostamos en la Plaça Mireia,
subimos a Sant Pere Martir, en todo momento veíamos
claramente Barcelona y alrededores del Baix Llobregat y
como no el Camp Nou, discutimos, como buenos
Jubilados y Jubiladas el estado de las obras, ja ja.
Tambien es de destacar la sequia que padecemos, casi
todas las fuentes que nos encontramos estaban o con
muy poco caudal o secas.
Tuvimos que rescatar al Eduard, que no quería soltar el
arbol que se había encontrado en el camino, tal cual
Obelix, se lo quería llevar para su barrio.
Jugamos un rato al escondite, dos compañeros se fueron
por un atajo y sin avisar y sin cobertura de móvil, pero no
les abandonamos, les encontramos ¡!!!

El Pantá de Vallvidriera también estaba seco.
Evientemente, acabamos la salida con una buena comida
y bebida, para reponer fuerzas y poder volver en
condiciones a nuestros hogares.
Gabriel:
Tienes plena autorización para darle lenguaje inclusivo,
traducirlo al català y cuantas mas correcciones estimes
conveniente realizar, tienes mi autorización.
Otro dato:
El orden de las fotos refleja que algunas cámaras no
tienen activado el horario o vete a saber que. El montaje
esta separado por sus diversos autores bajo un mismo
nombre en su mayoría, yo.

 

Enllaç a Wikilog per veure el track, clicant aquí

 

 

 

Per veure les fotos de la gent que hi va participar (autors variats) cliqueu aquí 

Fotos d'en Angel Andrés, cliqueu aquí 

Fotos d'en Xavier Casajuana, cliqueu aquí.

 Juny 2024. Camí de Ronda. Tram:  S'Agaró - Sant Feliu de Guixols. Baix Empordà.   Sortida 132.

Descripció de la sortida.  S'Agaró - Sa Conca - Platja de Sant Pol - Mirador de les Mestresses - Sant Feliu de Guíxols.

Aquí podeu veure l'enllaç al track amb WIkilog 

L'intenció, com cada any, era acabar la sortida amb un bany, pero el temps no ens ha acompanyat  doncs ha estat plovisquejant tot el matí i la temperatura tampoc animava massa. 

De totes maneres, i encara amb les seves pujades i baixades, el Camí de Ronda (mil vegades recorregut) sempre es agraït, amb les gavines, les seves caletes, -avui hem vist la via ferrata (veure les fotos)-, un munt de jovent practicant, salts a l'aigua, entrenant-se per fer surf, snorquel i a S.Feliu fins i tot una competició estatal de vela.

Com sempre molt vistòs.

L'ultim tram ens hem dividid en dos grups, per tal de que aquells que no volguesin fer l'ultima part amb escales podíen anar per la carretera.

Al final, i per acabar la temporada,  hem fet un dinar, molt bó pel meu gust, al restaurant "El Tinglado" al port de Sant Feliu de Guixols.

NOTA (particular i totalment personal): Sap greu que la gent quan sent que poden caure quatre gotes s'arronsi i just el día avans de la sortida ens donin de baixa ... i l'autocar s'ha de pagar. Com deien fa molts anys : "Piense en los demás"

Distancia: 5,36 km
Desnivell positiu: 95 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 1.30 h

 

 

Per veures les fotos cliqueu sobre el nom del fotògraf 

Fotos d'en Gabriel Ruiz 

Fotos d'en Angel de Andres

Maig 2024. Sant Quirze del Pedret. Bergadà. Sortida 131

 

Descripció de la sortida:  Pont de Pedret, Ermita de Sant Quirze de Pedret y Molí de Pedret des de Cal Rosal

Es tracta d'una passejada perla via verda del Camí delLlobregat, tot travessant diversos tunels que ens oferien sempre boniques sorpereses d'una banda a l'altre (quan no eren boscos, era algún rierol, o el mateix Llobregat o un magnífic pont gòtic, en fí, agradable en tot moment). Tot plegat per arribar fins l'ermita de Sant Quirze del Pedret.

Ermita famosa, entre d'altres questions pels frescos del seu interior deguts al "mestre del Pedret" actaulment al Museu Diocesà de Solsona i al MNAC a Barcelona.

De tot aixó i molt més, etapes constructives, campanar, i diverses vicisituts històriques ens va donar compte en Pere Vinyals, com manen els canons.

Desde aquí moltes gràcies a tots els companys organitzadors de aquestes 131 sortides, que no sempre els hi donem, i s'ho mereixen.

Un cop comentada l'ermita inicem el retorn fins la Colónia Rosal que va ser visitada per tots aquells que hi varen volguer, cal destacar les interessant propostes estètiques que s´hi podíen observar. MIreu les fotos.

Un cop visitada la Colonia Rosal i considerant que allà era festiu per celebrar la Patum, vam agafar el bus per anar al restaurant a dinar i desprès, cap a casa.

Distancia: 11 km
Desnivell positiu: 160 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 4 h

Si voleu disposar del track ho podeu veure a Wikilog, clicant aquí

 

Com sempre per veure les fotos de la sortida cliqueu sobre el nom del fotògraf
 

Fotos d'en Gabriel Ruiz.

Fotos d'en Xavier Casajuana

Fotos d'en Angel Andrés 

Fotos d'en Alfons Planas

 

 

 

 

 

vv

 

Abril 2024. Sant Joan les Fonts. Garrotxa. Sortida 130

Segueixo sense poder venir, per tant agrair a Alfons Planas la seva crònica de la jornada:

Distancia: 10 Km.

Desnivell positiu: 160 m.

Dificultat: Moderada

Durada de la Caminada: 4 Hores.

Sortida del mes d'Abril, direcció la Garrotxa zona volcànica, en concret a Sant Joan les Fonts, població que deu el seu nom a la quantitat de fonts que hi ha en el seu entorn, en el nostre recorregut passarem per algunes d'elles.
Anècdota, aparcar ha estat una mica caòtic, en arribar a un encreuament dins de la població l'autocar s'ha trobat que a causa d'uns cotxes aparcats i donat l'estretor no podia passar, amb la qual cosa després de diversos intents s'ha decidit moure un dels cotxes aparcats, per la qual cosa amb l'ajuda d'alguns companys voluntaris, han efectuat el desplaçament del cotxe al millor estil Superman, superat aquest inconvenient, ja podem començar el recorregut.
Ruta circular de sortida i arribada a Sant Joan les Fonts.
Des de dins de la població ens dirigim cap al pont medieval sobre el riu Fluvià i amb vista a l'església de Sant Joan Baptista, seguim en direcció a la Ruta de les Fonts i Verlets, Volcà de la Canya, tres coladas, Pedrera de Boscarró, mirador Font de Can la Quima, Salt del Molí Fondo, Font de Can Xervanda, Cingles Basàltics de Fontfreda, Font del Serrat de Baix, Font de les Mulleres, Font de la Rompuda i Monastir de Sant Joan les Fonts i aquí final del recorregut.
Acabant el dia com sempre amb un bon menjar en restaurant i retorn a casa.

 

Aquí podreu veura el track de la sortida a Wikilog 

 

 

Com sempre per veuere les fotos de la sortida cliqueu sobre el nom del fotògraf:

 

Fotos d'en Alfons Planas 

Album Colectivo

Fotos d'en Angel Andres

Fotos d'en Xavier Casajuana.

 

Març 2024. Vilobí del Penedès. Alt Penedès.Sortida 129

Segueixo sense poder venir, per tant agrair a Alfons Planas la seva crònica de la jornada:

" Ruta d'avui: Distància: 11 km.
                         Desnivell positiu: 200 m.
                         Dificultat: moderada
                         Durada del recorregut: 4 h.
La tercera sortida de l´any coincideix amb l'inici de la primavera i realment el dia ha estat primaveral.
Ens hem dirigit cap a la comarca de l'Alt Penedès, concretament a Vilobí del Penedès, poble envoltat de vinyes que és la principal riquesa de tota aquesta comarca.
Ruta circular partint de la Plaça de Vila i tornada a la mateixa, durant el recorregut hem travessat per camps de vinyes i masies,
Poble de Grabuac, Ermita de Sant Pau de Grabuac, Font de les Graus, fins a dirigir-nos al Parc dels Talls que recorre un total de cinc llacunes conegudes a la zona com a Pèlags i que porten els noms de Pèlag Grant, Petit, Llarg , Fiol i Sec, dos dels quals no tenen actualment aigua.
Els Pèlags van aparèixer com a resultat de l'activitat d'extracció de guix que es remunta a l'època romana, a partir que es va deixar d'extreure el mineral s'han format aquestes llacunes, que contrasten amb la sequedat de la zona.
De tornada a Vilobí agafem l'autocar per dirigir-nos fins al restaurant Cal Pau Xich a Font-rubí i després d'un magnífic dinar amb vi, cava de la zona i acabem la sobretaula com ja és tradicional amb orujo del nostre company Pedro i després cap a casa .

Com sempre, aquí trobareu el track de la sortida al wikilog 

 

 Com sempre pre veure les fotos de la sortida clique sobre el nom del fotògraf:

Fotos d'en Alfons Planas

Fotos d'en Angel Andres

Fotos d'en Xavier Casajuana

Fotos d'en Pedro Viudez & Friends

 

FEBRER 2024, Serralada de la Marina. El Barcelonés. Sortida 128

Aquesta vegada no hi vaig ser-hi i per tant us passo la crònica de l'Alfons Planas:

Al febrer com cada any toca calçotada.

Ha primera vista feia la sensació de poc cridanera per la falta d'autocar i pel contrari a estat la més concorreguda del que portem de temporada.

Convocatòria a Santa Coloma de Gramenet (Plaça de la Vila, línia 1 del metro), allà agafem l'autobús B-80 per grups degut al gran nombre de companys, el trajecte és en pujada constant i el final del trajecte a Can Franquesa ens permet veure unes vistes impressionants de Barcelona i rodalies.
En aquest punt comencem el recorregut passant pel Poble Ibèric de Puig Castellar, Dolmen de la cova d'en Genís, Ermita de Sant Climent, Ermita d'Onofre, la Creu de Montigalà, Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, el Canyet i per fi el Restautant Can Dimoni, on ens esperava la gran calçotada amb la corresponent graellada de diferents carns, postres, vi, cava, cafès i licors, tot això en abundància.
De tornada autobus M28 o M19 a gust del consumidor.
I com sempre bona feina dels organitzadors.

Per cert al març la sortida és Dijous 21, a causa de la Setmana Santa.

 

Com sempre us deixo aquí l'enllaç al track de la caminada

 

  

 

Com sempre pre veure les fotos de la sortida clique sobre el nom del fotògraf:

 

Fotos d'en Alfons Planas

Fotos d'en Angel Andres

Fotos d'en Xavi Casajuana

Fotos d'en Pedro Viudez

 

Gener 2024. Marganell. Bages.  Sortida 127

Encetem l'any a la comarca del Bages amb un  poble oficialment anomenat Marganell, que pot ser sería mes conegut per Santa Cecilia de Montserrat.

Al cap i la fi, es com tants d'altres municipis catalans que son una mica la munió d'un grapat de petits nuclis escampats pel terme municipal.

En aquest cas voltarem -serà efectivament una ruta circular, pot ser la més circular que hem fet mai, diria Jo- pel terme de Marganell i anirem visitant les ermites que trobarem pel camí, començarem a caminar a L’Arrabal de Coll d'Arbós i passarem per l'ermita de Sant Esteve de Marganell, Font del Carner, ermita de Sant Cristòfol de Castellbell, ermita de Sant Jaume de Castellbell, Font de la Canaleta per acabar al Restaurant Can Font.

Tot plegat, 9 km amb 230m, de desnivell positiu, aixó si sempre i constantment vigilats per la silueta de la Serralada de Montserrat.

Ja ho veureu a les fotos que documenten la sortida (al menys les meves) es com el Big Brother de la sortida, com el julivert de totes les salses : surt a tot arreu.

Per aquell que estigueu interesats aquí us deixo un enllaç a la descrpció cartográfica de la sortida a Wikilog.

Com sempre per veure les fotos que documenten la sortida, cliqueu sobre el nom de cada escú.

Fotos d'en Gabriel Ruiz

Fotos d'en Angel Andres

Fotos d'en Alfons Planas

Fotos d'en Xavier Casajuana

 Decembre 2023. Sant Quirze de Besora. Osona. Sortida 126.

 

En aquesta ocasió no serà una ruta circular. Sortirem de Sant Quirze veient les seves rodalíes, uns grafitis molt xulos, un sembrat de bambú gegant, fins i tot un homenatge -ben curiòs- a la Moreneta, i seguirem per la ribera del Ter fins a arribar a Borgonyà.  

Total 10 km aproximadament amb poc desnivell positiu, unes vistes molt boniques de la llera i de la riba del actualment pansit riu Ter.

El dia ens va acompanyar ni massa calor ni massa fred, bé en arribar a Sant Quirze... Déu n'hi do però conforme avançava el dia un tel de nuvols prims va deixar una temperatura adient per caminar i una llum molt bonica (pel meu gust...)

Passejada agradable, sense gaire incidències a comentar (Oi que no ?) que va acabar amb un dinar pantagruèlic a Sant Quirze, -Restaurant Terrafoc (antiga casa Cugulera)- atessos per la Pili (si no vaug errat). Asturiana de pro i molt simpàtica.

Aquí us deixo un enllaç a la ruta per si voleu repetir.

Com sempre, i ara que acaba l'any amb més motius, felicitar als companys que habitualment organitzen cada sortida, vull mentar especialment  l'Eduard i en Jesùs (i segur que em deixo algú, sense voler, es clar).

I per acabar felicitar-vos les Festes que gaudiu de una bona sortida i entrada d'any  be, i ja posats, aprofiteu la resta del any ( a mans plenes si pot ser ..)

Com sempre per veure les fotos dels companys documentalistes de la sortida cliqueu sobre el nom de cada escú.

Fotos d'en Gabriel Ruiz

Fotos d'en Angel Andrés 

Fotos d'en Pedro Viudez & Friends

Fotos d'en Xavier Casajuana

 

 Novembre 2023.  Sentmenat. Vallés Occidental. Sortida 125.

Ruta circular amb sortida i arribada al Castell de Sentmenat, amb passejada per el Roure Gros (o el que resta del pobre roure), Font de les escales, Poblat Ibèric de la Torre Roja,Masía de  Ca'n Fruitòs i tornada el Castell de Sentmenat.

Dinar al restaurant Café del Coro de Sentmenat.

Dia esplendit pel que fa al temps, amb sol i humitat durant tot el recorregut, amb pujades i baixades constants per no perdre el tó.

Com sempre, agrair la feina feta pels companys encarregats de planificar la sortida, que ens van facilitar una ruta, ombrívola i vigorosa pel que fa al recorrgut i el paisatge.

Aquí us enllaço amb el track (aproximat) de la caminada.

La resta de la excursió no té gaire fets a comentar, fora de la tornada que  va ser una mica accidentada per questions tècniques relatives al autobus que va entrar per l'altre punta de la ciutat, i que, quan va deixar a la gent, es va averiar, per escalfament de motor, amb aturada inclosa i arribada a la base sobre la botzina ...

Però fora d'aixó, tot rodó.

 

 

Com sempre per veure les diferents visions de la Sortida clique sobre le nom del fotògraf de guardia:

Fotos d'en Gabriel Ruiz

Fotos d'en Angel Andres

Fotos d'en Alfons Planas

Fotos d'en Pedro Viudez i en Quim Pérez

 

 

 Octubre 2023 Castellcir-Castelterçol. Moianés (Sortida 124)

Recorregut entre Castellcir i Castellterçol prácticament en baixada,coincidint parcialment  amb la Ruta del Vapor.

Ruta que ens ensenya algunes de les construccions utilizades durant la revolució industrial en aquestes contrades per treballar la llana (Rentador de la LLana) o  per manenir el gel  utilizant pous de glaç.

Tant maiteix vam veure ramats de cavalls o vedells finalitzant amb una visita al castell de Castellterçol ( o mes aviat el que queda de castell ...)

En resum una caminada molt agradable, tot seguint una riera que ens va dur entre els boscos  fins una bauma amb una petita imatge d'una verge o fins un prat molt bufó amb un petit pont de pedra.

Tot plegat molt agrable, aquí un detall de la sortida.

Per tots aquells que ho vulguin repetir un altre dia aquí un deixo l'enllaç amb el  track de wikipedia.

Com sempre, per veure els albums amb les fotos que documenten la sortida cliqueu aquí sota sobre el nom de cada company.

Per veure les fotos de'n Gabriel Ruiz cliqueu aquí 

Per veure les fotos de'n Angel Andres cliqueu aquí

Per veure les fotos de'n Alfons Planas cliqueu aquí

Septembre 2023. Cami fluvial del Riu Congost. Vallés Oriental.(Sortida 123)

 

Primera sortida després de l'aturada estiuenca. 

En aquesta ocasió hem fet un tram del Cami fluvial del recuperat riu Congost, ruta circular amb sortida i arribada a La Garriga fins els Pinetons gaudint de les ombres i la frescor que ens ha ofert las seva tupida capa de verd entre arbres, canyes i altre vegetació.

Fins i tot vaig veure un agró blanc (garza blanca) entre les roques, que de seguida va fugir, suposo que espantat per la nostra presència.

El temps es va comportar y van estar acompanyats  d'un tel de nuvols prims i d'uns ulls enigamàtics que ens observaven pel bosc ....

Bonica i curta passejada que finalment vam completar amb una visita a la Rambleta de La Garriga gaudint de les cases modernistes (d'estiueig) que allà si poden veure.

Poca cosa mes a comentar fora de dir que vam dinar al restaurant la Garrafa i cap a casa.

Aquí teníu un enllaç a la ruta feta per l'Eduard a Wikilog per si la voleu consultar. 

Com sempre pre veure la documentació gràfica de la sortida cliqueu sobre el nom :

Fotos d'en Gabriel Ruiz

Fotos d'en Angel Andrés

Fotos d'en Alfons Planas i en Pedro Viudez

 

 

 

 

Juny 2023 Camí de Ronda Torredembarra. Tarragonés. (Sortida 122)

    La sortida d'aquest mes ha estat una mica agitada, primer va ser el canvi de dates -pels autocars-, després canvi de recorregut fins el Roc de Sant Gaietà -per la calor- i finalment perquè vam anar a dinar per primera vegada, que jo recordi, a un self service. 

    I per acabar-ho d'adobar  resulta que vam veure més cares noves que les dels habituals del lloc. Vaja, atípic. 

    Bé, el dia va matinar amb un cel encapotat que ens va deixar unes gotes (concretament 2), a tall d'avís, just quan començàvem a caminar. Però com tothom sap els jubilats, estem fets d'una pasta especial i continuem decidits a recórrer el trosset de Camí de Ronda que havíem planejat, concretament de Torredembarra fins a Altafulla (sic.) 

    Conforme el dia s'anava aclarint vam  travessar un ombrívol i refrescant bosc de pins, fins arribar al magnífic Far de Torredembarra. Estava tancat però susuggereixo personalment la visita i les vistes a tots aquells que en el seu moment puguin realitzar-la.  

    Des del far i en direcció al sud ens parem a visitar les ruïnes romanes de la Vil·la dels Munts. Molt boniques i didàctiques en conjunt amb excepció obligada per les circumstàncies que els mosaics originals havien estat traslladats al Museu de Tarragona i al seu lloc teníem unes teles que les imitaven.  

    Després de la visita a les ruïnes vam emprendre camí cap al Castell de Tamarit, travessant la Platja Llarga,allá en varem dividir un grup va anar per la riba (veient-se sorpresos per un "fake" de Manuel Fraga a la platja de Palomares -vegeu reportatge gràfic-) i l'altre grup  per el passeig marítim, fins arribar plegats als peus del castell, on tots vam fer la nostra postal de record.  

    Des d'allà qui va voler es va acostar amb Eduard a una cala l'altra banda del castell, qui va preferir banyar-se ho va fer, i la resta ens vam quedar a protegir el fort mentre bevíem cerveses (a preu d'aeroport: 3 euros la canya…)  

Passada l'estona ens apropem a la desembocadura del riu Gaià, i com Francisco d'Orellana comencem a remuntar-lo a la recerca del seu naixement. Al cap de 30 minuts vam declinar una tasca tan lloable i vam decidir canviar la recerca, per la recerca del Self Service que era més prosaica però sens dubte molt més pràctica.

    Un cop allà, com no podía ser d'altra manera, cadascú va menjar i repetir tant com va voler. I cap a casa. 

    Bàsicament això és un petit esbós de la sortida. S'admeten comentaris i reclamacions, però no tornem els diners :-))

 

Ens veiem al setembre. Salut i bon estiu.

Com sempre per veure les fotos del personal, cliqueu damunt del nom.

Fotos d'en Gabriel Ruiz

Fotos d'en Alfons Planas

 

Maig 2023  Riu Ges-Torelló   Osona. (Sortida 121)

 

Com passa ultimament, no he pogut ser-hi, però gràcies a  l'Alfons Planas em puc fer una bona idea de com va anar la sortida:

"Sortida del mes de maig.

Avui dia 25 tal com estava previst anem cap a Torelló. La previsió de pluja és una realitat, i en el punt de partida , Sant Andreu Arenal, plou, però fem recompte de companys i ens anem a l'aventura.

Oh!. miracle arribem a Sant Vicents de Torelló i no plou..

Com a novetat, i condicionats pel temps, hem esmorzat en un bar.
També a causa de la meteorologia, la ruta prevista s'ha vist una mica alterada .Travessant zones industrials hem arribat fins a la vora del  riu Ges. Ens ha sorprès el seu cabal i l'ample que és . Seguint la seva riba, hem pogut gaudir d'un paisatge de camps que han recuperat el color verd després de les pluges dels últims dies .
En el recorregut també hem trobat un Balneari que es troba en ruïnes. Per la font que encara es conserva i els arbres majestuosos que té al seu al voltant , ens dóna idea de l'esplendor que va tenir en la seva època.

I, miracle, segueix sense ploure.

Ja en el terme de Torelló, podem admirar com s'uneix el riu Ges amb el Ter.
Seguim fins a la Colònia Ymbern o "El Pelut" d'Oris. Passegem per la Colònia i podem observar que només hi ha un sector en funcionament i que la resta està en bastant mal estat.
I ara és el moment de reprendre forces en el restaurant .

I aquí reprenem el tema meteorològic, la previsió era pluja i just i amb el primer plat ens arriba la tempesta . Sembla que la tieta del Jordi continua fent el miracle.

Només queda acomiadar-nos amb la certesa que aviat tindrem notícies per a la propera sortida
Fins aviat "

Moltes gràcies Alfons 

Lamento no disposar dels detalls i el track de la sortida.

Com sempre per veure les fotos de la sortida cliqueu sobre el nom de cada autor

Fotos d'en Alfons Planas 

Fotos d'en Pedro Viudez

Abril 2023    Pallejà    El Baix Llobregat   (Sortida num. 120)

 

Avui sortida excepcional. No hi ha autobús. Ni tampoc crònica de la sortida.

Jo no hi vaig poder anar i cap company ha enviat cap comentari, axí doncs us deixo l'informació que va facilitar l'0rganizatció i les fotos de la gent.

La propera excursió, degut la baixa assistència, la farem en transport
públic o qui vulgui en vehicle privat .
Hora de trobada: Ens trobarem a l'estació dels Ferrocarrils la Generalitat de Pallejà a
les 9:30 h.
Recorregut de la caminada:
Comencem a caminar a la mateixa estació en direcció al cementiri nou, la ruta
transcorre pels següents llocs: Cementiri, Font de les Rovires, Font del Carinyo,
Antiga Mina, Mirador, Camp de Tir, Escales part superior de la mina, Mirador de les
Planes (antena), cruïlla carretera, Camí de Can Pucoll, Església de Santa Eulàlia,
Ajuntament, Restaurant El Garrofer. (Final Excursió).

Distancia: 10 km
Desnivell positiu: 250 m
Dificultat: moderada
Durada de la Caminada: 4h

Aquí teníu l'enllaç a wikilog

 

 Per veure les fotos cliuque sobre el nom de l'autor. Gracies.

Alfons Planas

Angel  Andres

Eduard Higueras

Pedro Viudez

Març 2023    Ruta Cingles de Bertí    Vallés Oriental El Barcelonés.    (Sortida núm. 119) 

 

Avui sortida descendent (vam baixar més que pujar) desde Sant Martí de Centelles fins El Figaró sempre sota l'atenta mirada dels graus i cingleres de Bertí. 

Bonica passejada amb aturada a l'esglesia románica i cementiri de Sant Pere de Valldaneu per continuar per pista forestal, algún mirador, boscos tupids i diversos corriols fins enfilar la baixada fins a El Figaró tot contemplant diverses escoles i parets d'escalada i fins i tot alguna riera amb clots, que curiosament encara teníen aigua, es clar que considerant la "pertinaz" sequera que patim van ser d'agraïr. 

Dinar al restaurant Cuspineda  (El Figaró)

Descripció i ruta clicant aquí

 

Com sempre per veure les fotos que documentan la sorrtida cliqueu sobre el nom de l'autor.

Fotos d'en Angel de Andrés 

Fotos d'en Alfons Planas

Fotos d'en Gabriel Ruiz

 

Febrer 2023   Ruta per Collserola. El Barcelonés.  (Sortida núm. 118)

Avui sortida per Collserola amb l'especial interés del final de festa que serà la tan nostrada Calçotada.

Como Jo no he pogut anar i ningú s'en ha fet ressó de la sortida unicament podeu veure les fotos de l'activitat.

Com sempre, per veure l'album de cada company podeu clicar sobre el seu nom.

Fotos d'en Alfons Planas

Fotos d'en Angel Andrés

 

 

 

 

Gener 2023. Torres de Fals.  Bages.  ( sortida núm 117)

 

Sabeu que és la setmana dels barbuts ??, doncs es la setmana més freda de l’any.

I vam fer la sortida de gener, com cada any, però aquest  a més dels barbuts teníem una onada de fred siberià o polar o ves a saber d’on però !!ostras quin fred!!

Vam anar al poble de Fals, a la comarca del Bages  i  desde allá varem seguir la ruta que podeu veure  pitjant aquí però en sentit contrari.

Tot força bé. Mig matí amb cel plomís i fred rigorós i l’altre mig amb un cel blau intens i un sol espatarrant que, magrat tot, no arribava a escalfar massa.

Bonica la masia de Can Masana, les Torres de Fals, la seva història i amplia la vall que ens oferíen els miradors cap el final del recorregut.

Per dinar vam anar a Rajadell (5km de Fals, aprox.) Restaurant Cal Miliu (tel 93-8368076) al meu gust força bé, amb un ampli sortit de platillos, xai, postre, cava i café. (ojo!! aquest menú no era per vegetarians/vegans)

Fora d’aixó, insisteixo podeu veure el detall sobre l'història de les Torres, Esglesia i miradors a l’enllaç avans mencionat.

Com siempre per veure les fotos que documenten la sortida pitjeu el nom de cada company.

Ruta: Circular Fals-Fals   Distància: 11 km aprox.  Desnivell: +200 m Dificultat: Moderada. Temps: 5 hores.

 
Salut i fins la propera

Per veure les fotos d'en Gabriel Ruiz, cliqueu aquí

Per veure les fotos d'en Angel Andrés, cliqueu aquí.

Per veure les fotos d'en Pedro Viudez, cliqueu aquí. 

Per veure les fotos d'en Alfons Planas, cliqueu aquí.